Era un clon de La
Bella Dorment. Vaig vetllar el seu son nit i dia pregant
perquè es despertès, perquè tornès a la vida, els ulls de saltimbanqui, la pell
de maniquí. Fora massa jove per a morir.
Fins que una matinada, impulsà una mà per a aferrar-se a la meva. No hi va haver res més a fer. La vaig abraçar i partírem cap a la llum.
Fins que una matinada, impulsà una mà per a aferrar-se a la meva. No hi va haver res més a fer. La vaig abraçar i partírem cap a la llum.
Traducido por Isabel María González:
http://isabel-hoyvoyaescribir.blogspot.com/
http://isabel-hoyvoyaescribir.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario